(Sigue traducción al castellano)
La socialització del coneixement porta al qüestionament de la màgia religiosa com a resposta, tal i com l’hem conegut durant els dos-cents mil anys en que els paleontòlegs xifren la nostra empremta. Durant aquest període, la humanitat, en el seu conjunt, no ha tingut accés al coneixement, quina litúrgia estava reservada als iniciats, als guies d’un coneixement interessat, i on l’observació dels fets naturals i la seva explicació sobrenatural estaven intrínsecament entrelligades, bé per interès dominatiu, bé per comoditat epistemològica (ja que els que s’erigien en intèrprets de la realitat no tenien ni la resposta ni la capacitat d’obtenir-la, ni l’esperit inquisitiu imprescindible per fer-ho, acomodats en una posició de poder). Es recurrent en la història, en aquestes circumstàncies, perseguir el dubte i simplificar les explicacions, sempre sobre la base de la creença, ja que d’aquest sistema acrític el dubte conceptual en queda fora per definició.
Això no només ha estat vàlid per l’especulació purament teològica, sinó també, a causa d’aquesta indestriable amalgama doctrinària, per l’empirisme acadèmic imperant fins finals del segle XIX (sinó més enllà), on teories tan universalitzades com la de l’evolució darwniana, eren anatemitzades com l’església cristiana anatemitzava l’heliocentrisme copernicà.
Avui, al menys en l’anomenat primer mon i, de forma imprevisiblement accelerada, en països emergents (econòmicament) com Xina i Índia, que representen un terç de la humanitat, l’accés al coneixement, en diferents graus, és a l’abast de tothom, el que, forçosament, ha d’estimular l´esperit crític global. Malgrat el perill de que la manipulació informativa pugui fer perillar aquest pensament analític encaminant-lo cap a la uniformitat acomodatícia, aquesta, en definitiva, no pot deixar de ser una perversió inevitable, però, a la llarga, superable, en la mesura en que l’accés als fets i a les opinions estigui cada cop més universalitzat. I podem posar exemples: Als EUA, on la informació sobre la guerra d’Iraq està censurada i les consignes falses i interessades s’han descobert freqüents, la població, paulatinament, deixa de creure en les fonts que identifica manipuladores (com ara les governamentals). O a l’estat espanyol, on l’intent per part de la dreta de redefinir a la seva mida de la realitat des de determinats mitjans, a la fi, ha fracassat estrepitosament en mig del ridícul. Curiosament, ambdós intents han estat perpetrats per forces, o be vinculades indestriablement a la religió organitzada o be per ella mateixa amb els seus propis mitjans. Hem de congratular-nos del seu fracàs i descriure’l com un exemple del nostre punt de vista, perquè, malgrat tot, el dubte i la necessitat de coneixement per esvair-lo avança en direcció totalment oposada a la dels nostres avantpassats i el refugi esotèric es avui completament buit de consciències inquietes
Aquest pensament independent i crític amb l’explicació paranormal de la realitat a través de la religió, si bé ha existit durant les últimes centúries, també es cert que ha estat minoritari i insuficient per a trencar amb mil·lennis de fe en la màgia com a explicació. Però ara s’està produint aquest xoc davant els nostres ulls. Aquest ha de ser, per sobre de la tecnificació o els desgavells econòmics i climàtics, el tret que ha de diferenciar l’espai d’història de la humanitat en el que ens ha tocat viure. Som qui matarem els deus i alliberarem l’home de la seva esclavitud ancestral, per portar-lo on es puguin albirar cotes de humanització avui encara només entrevistes i, en tot cas, incompatibles amb genuflexions davant ídols que, a la fi, hem inventat nosaltres mateixos perquè ens acabin dominant. Cap déu no ens ha fet, sinó que nosaltres els hem fet a tots ells. Ha arribar el moment de prescindir-ne, perquè el concepte mental que representaven ha deixat de ser-nos útil.
Cal fer el següent pas. Nosaltres en som l’avançada.
La socialització del coneixement porta al qüestionament de la màgia religiosa com a resposta, tal i com l’hem conegut durant els dos-cents mil anys en que els paleontòlegs xifren la nostra empremta. Durant aquest període, la humanitat, en el seu conjunt, no ha tingut accés al coneixement, quina litúrgia estava reservada als iniciats, als guies d’un coneixement interessat, i on l’observació dels fets naturals i la seva explicació sobrenatural estaven intrínsecament entrelligades, bé per interès dominatiu, bé per comoditat epistemològica (ja que els que s’erigien en intèrprets de la realitat no tenien ni la resposta ni la capacitat d’obtenir-la, ni l’esperit inquisitiu imprescindible per fer-ho, acomodats en una posició de poder). Es recurrent en la història, en aquestes circumstàncies, perseguir el dubte i simplificar les explicacions, sempre sobre la base de la creença, ja que d’aquest sistema acrític el dubte conceptual en queda fora per definició.
Això no només ha estat vàlid per l’especulació purament teològica, sinó també, a causa d’aquesta indestriable amalgama doctrinària, per l’empirisme acadèmic imperant fins finals del segle XIX (sinó més enllà), on teories tan universalitzades com la de l’evolució darwniana, eren anatemitzades com l’església cristiana anatemitzava l’heliocentrisme copernicà.
Avui, al menys en l’anomenat primer mon i, de forma imprevisiblement accelerada, en països emergents (econòmicament) com Xina i Índia, que representen un terç de la humanitat, l’accés al coneixement, en diferents graus, és a l’abast de tothom, el que, forçosament, ha d’estimular l´esperit crític global. Malgrat el perill de que la manipulació informativa pugui fer perillar aquest pensament analític encaminant-lo cap a la uniformitat acomodatícia, aquesta, en definitiva, no pot deixar de ser una perversió inevitable, però, a la llarga, superable, en la mesura en que l’accés als fets i a les opinions estigui cada cop més universalitzat. I podem posar exemples: Als EUA, on la informació sobre la guerra d’Iraq està censurada i les consignes falses i interessades s’han descobert freqüents, la població, paulatinament, deixa de creure en les fonts que identifica manipuladores (com ara les governamentals). O a l’estat espanyol, on l’intent per part de la dreta de redefinir a la seva mida de la realitat des de determinats mitjans, a la fi, ha fracassat estrepitosament en mig del ridícul. Curiosament, ambdós intents han estat perpetrats per forces, o be vinculades indestriablement a la religió organitzada o be per ella mateixa amb els seus propis mitjans. Hem de congratular-nos del seu fracàs i descriure’l com un exemple del nostre punt de vista, perquè, malgrat tot, el dubte i la necessitat de coneixement per esvair-lo avança en direcció totalment oposada a la dels nostres avantpassats i el refugi esotèric es avui completament buit de consciències inquietes
Aquest pensament independent i crític amb l’explicació paranormal de la realitat a través de la religió, si bé ha existit durant les últimes centúries, també es cert que ha estat minoritari i insuficient per a trencar amb mil·lennis de fe en la màgia com a explicació. Però ara s’està produint aquest xoc davant els nostres ulls. Aquest ha de ser, per sobre de la tecnificació o els desgavells econòmics i climàtics, el tret que ha de diferenciar l’espai d’història de la humanitat en el que ens ha tocat viure. Som qui matarem els deus i alliberarem l’home de la seva esclavitud ancestral, per portar-lo on es puguin albirar cotes de humanització avui encara només entrevistes i, en tot cas, incompatibles amb genuflexions davant ídols que, a la fi, hem inventat nosaltres mateixos perquè ens acabin dominant. Cap déu no ens ha fet, sinó que nosaltres els hem fet a tots ells. Ha arribar el moment de prescindir-ne, perquè el concepte mental que representaven ha deixat de ser-nos útil.
Cal fer el següent pas. Nosaltres en som l’avançada.
La socialización del conocimiento lleva al cuestionamiento de la magia religiosa como respuesta tal y como la hemos conocido durante los doscientos mil años en que los paleontólogos cifran nuestra huella. Durante ese periodo, la humanidad en su conjunto no ha tenido acceso al conocimiento, cuya liturgia estaba reservada a los iniciados, a los guías de un conocimiento interesado, y donde la observación de los hechos naturales y su explicación sobrenatural estaban intrínsecamente entretejidas, bien por interés dominativo, bien por comodidad epistemológica (ya que los que se erigían en intérpretes de la realidad no tenían ni la respuesta, ni la capacidad para obtenerla, ni el espíritu inquisitivo imprescindible para hacerlo, acomodados en una posición de poder). Es recurrente en la historia, en esas circunstancias, perseguir la duda y simplificar las explicaciones, siempre sobre la base de la creencia, ya que la duda conceptual queda siempre fuera, por definición, de ese sistema acrítico.
Eso no sólo ha sido válido para la especulación puramente teológica, sino también, a causa de esa indiscernible amalgama doctrinaria, el empirismo académico imperante hasta finales del siglo XIX (sino más allá), donde teorías tan universalizadas como la de la evolución darwiniana eran anatemizadas como la iglesias cristiana anatemizó el heliocentrismo copernicano.
Hoy, al menos en el denominado primer mundo y, de forma imprevisiblemente acelerada en países emergentes como China e india, que representan un tercio de la humanidad, el acceso al conocimiento en distintos grados, está al alcance de todos lo que, forzosamente, debe estimular el espíritu crítico global. A pesar de que el peligro de que la manipulación informativa pueda poner en peligro ese pensamiento analítico, encaminándolo hacia la uniformidad acomodaticia, ésta, en definitiva, no debe dejar de ser una perversión inevitable, pero a la larga superable, en la medida en que el acceso a los hechos y a las opiniones esté cava vez más universalizado. Y podemos poner ejemplos: En los EUA, donde la información sobre la guerra de Irak está censurada y las consignas falsas e interesadas se han descubierto frecuentes, la población, paulatinamente, deja de creer en las fuentes que identifica como manipuladoras (como las gubernamentales). O el estado español, donde el intento por parte de la derecha de redefinir la realidad a su medida desde determinados medios ha fracasado estrepitosamente entre el ridículo. Curiosamente, ambos intentos han sido perpetrados por fuerzas bien vinculadas indiscerniblemente a la religión organizada, bien por ella misma desde sus propios medios. Debemos congratularnos de su fracaso y describirlo como un ejemplo de nuestro punto de vista porqué, a pesar de todo, la duda y la necesidad de conocimiento para desvanecerla avanza en dirección totalmente opuesta a la de nuestros antepasados y el refugio esotérico está hoy completamente vació de conciencias inquietas.
Ese pensamiento independiente y crítico con la explicación paranormal de la realidad a través de la religión, si bien ha existido durante las últimas centurias, no es menos cierto que ha sido minoritario e insuficiente para romper con milenios de fe en la magia como explicación. Pero ahora ese choque se está produciendo ante nuestros ojos. Ese debe ser, por encima de la tecnificación o del caos medioambiental, el hecho diferencial del espacio de historia en el que nos ha tocado vivir. Somos quienes mataremos a los dioses i liberaremos al hombre de su esclavitud ancestral, para llevarlo donde pueda divisar cotas de humanización hoy sólo entrevistas y, en todo caso, incompatibles con genuflexiones ante ídolos que, a la fin, sólo nosotros hemos inventado y que han acabado dominándonos. Ningún dios nos ha hecho, sino nosotros a todos ellos. Ha llegado el momento de prescindir de ellos porque el concepto mental que representaban ha dejado de sernos útil.
Hay que dar el siguiente paso. Nosotros somos el ariete.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada